BIÒLOGUES I ACTIVISTES MEDIAMBIENTALS
Per Sandra Uve
La ciència de la biologia és com una ballarina: enigmàtica, en continu moviment, produeix múltiples i variades sensacions i a més és creativa, versàtil i diversa. Puc explicar més o menys la teoria: que la biologia estudia l’origen, l’evolució i les característiques dels éssers vius, els processos vitals, el seu comportament i les seves relacions entre si i amb el medi ambient. Però quan parlem de totes les seves ramificacions, el tema es torna més interessant: biologia marina, molecular, microbiologia, ecologia, zoologia, botànica, citologia, genètica i fisiologia… la biologia és un gran arbre en contínua evolució.
Hi ha molt de què parlar i molts científics que han aconseguit excel·lències en cadascuna d’aquestes branques, algunes poc conegudes. Desconeixem la majoria dels investigadors i molts menys els seus descobriments. Si li afegim el buit en educació de gènere, és a dir, la ignorància amb la qual ens han educat sobre biòlogues històriques o contemporànies, el treball com a divulgadora es torna encara més extraordinari i peculiar. Ho sé perquè treballo parlant de ciència i dones per a escoles, instituts, universitats, museus i empreses.
Crec fermament en una reeducació en ciència i també en perspectiva de gènere. És important que les noves generacions coneguin alguns dels grans descobriments en Biologia i així puguin associar-los als enormes beneficis socials, culturals i econòmics que ens han aportat, i que poden aportar-nos, per millorar la nostra vida i el nostre entorn.
Anem a parlar de biòlogues aleshores. De científiques que van lluitar pels seus drets socials per accedir a una educació superior i així, sent ja investigadores o doctores, obtenir un dret civil a divulgar o patentar un descobriment. Algunes ho van aconseguir i d’altres encara lluiten per rebre el seu dret, perquè recordem que, a dia d’avui, hi han països en els quals no està permesa l’educació superior a les dones. I dins d’aquest denostat grup, si són dones valentes i perseverants escolliren el self-education amb les eines que estiguin al seu abast i poder arribar a aquesta educació universitària. Perquè les estudiants i futures científiques de països amb dubtosos drets humans com Àfrica i Orient Mitjà i Pròxim, estan lluitant contra els sistemes connectats d’opressió (classe social, ètnia i sexe) i ho fan recolzades per referents que sí que ho van aconseguir.
Alguns exemples de científiques autodidactes són Jeanne Villepreux Power (França 1794 – 1871), relegada a viure a Sicília per matrimoni, es fa fer biòloga marina i naturalista i va catalogar, per compte propi, gran part de la flora i fauna de la illa. Se la coneix com la inventora dels aquaris, aparells que utilitzava per l’investigació empírica d’entorns marins i estudiar l’evolució d’algunes espècies com l’Argonauta Argo (i no el Nautilus, com s’ha publicat). Maude Jeane Delap, (Templecrone, 1866 – Isla de Valentia, 1953) que va estudiar les meduses Chrysaora isosceles y Cyanea lamarckiii, i va crear una guia complerta de la història natural i cultural de l’illa de Valentia. Com es va negar a casar-se, va haver de renunciar a la feina que havia desitjat tota la seva vida a l’Estació de Biologia Marina de Plymouth. O Eunice Newton Foote, (EE. UU, 1819-1888) que va ser la primera persona al món, i no John Tyndall, a predir i publicar l’impacte dels gasos hivernacle en el clima, quan va descobrir l’absorció de radiació tèrmica pel CO2 (diòxid de carboni) i el vapor d’aigua el 1856. Va ser el seu marit el que va haver d’exposar els descobriments davant la comunitat científica ja que ella, per ser dona, no ho tenía permès.
Un altre gran nom de la biologia que considero essencial a l’hora de divulgar és Rachel Carson (EE. UU, 1907 – 1964). Biòloga, escriptora i creadora de la filosofia i moviment que avui anomenem Ecologisme. Va treballar de guionista i redactora per al Servei de Pesca i Vida Silvestre, adquirint una gran experiència com a divulgadora. Com a escriptora va publicar amb èxit els seus primers llibres «Under the sea-wind» (1941), «The sea around us» (1951), i «The edge of the sea» (1955). Va iniciar les seves investigacions sobre les terribles conseqüències per a la salut del DDT (dicloro difenil tricloroetà). El seu llibre «Primavera silenciosa» (1962) és una de les obres més rellevants del s. XX. Va influir en la cultura, societat i política internacional. La seva lectura va contribuir a una nova entesa del lloc que ocupa l’espècie humana al món i a promoure polítiques i conductes per preservar el medi ambient. Gràcies a aquest llibre i a tots els estudis de Rachel, es va controlar l’ús del DDT i d’altres pesticides. Es va crear l’EPA (Agència de Protecció Ambiental d’Estats Units), es van modificar les lleis internacionals sobre pesticides, insecticides, fungicides, rodenticides i productes similars. Gràcies a ella se celebra Dia de la Terra.
I naturalment Lynn Margulis, (USA, 1938 -2011) per ser una de les biòlogues més perseverants en demostrar els seus descobriments. Aquesta zoòloga i genetista i enamorada dels bacteris, va revolucionar la teoria de l’evolució. En una època en la qual es considerava als bacteris organismes perillosos, ella va canviar la percepció científica amb la seva hipòtesi. Va demostrar que les nostres cèl·lules eucariotes (cèl·lules amb nucli que es troben en animals, plantes i fongs) són una evolució de la combinació d’altres cèl·lules més simples i sense nucli (les procariotes, que són bacteris i arques) va concloure que no només existeix una evolució gradual (teoria de la selecció natural), sinó que un succés brusc i ocorregut una sola vegada en la història pot produir grans salts evolutius. Recomano el curtmetratge «In Search Of Truth» de Carme Puche, amb declaracions de cientifics que parlen des del claustre del Institut d’Estudis Catalans i que combina la ficció i la documentació rigurosa sobre una de les millors biòlogues de la història.
O Wangari Maathai (Kènia, 1940 – 2011). Biòloga, política i filosofia. Primera dona africana en rebre el Premi Nobel de la Pau el 2004 i primera dona d’Àfrica Oriental en obtenir un doctorat. Fundadora del GBM (Green Belt Movement) centrat en la preservació del medi ambient i en els drets humans, especialment els de les dones. Gràcies a ella es van plantar més de 47 milions d’arbres en un projecte que va començar l’any 1977, amb l’arrencada de la seva fundació: desenes, cents i finalment, milers de dones van començar a plantar llavors. Primer a les seves terres i després en solars públics amb el suport i una retribució del GBM. Quan Wangari va rebre el Nobel, el seu moviment tenia organitzats 3.000 vivers, atesos per 35.000 dones. L’al·legat que va llançar en recollir el premi va ser tan net i clar, com l’aigua del riu del qual bevia de petita al seu poblat: «La indústria i les institucions internacionals han de comprendre que la justícia econòmica, l’equitat i la integritat ecològica valen més que els beneficis a tot preu».
I per descomptat, mai deixo de donar referents actuals. Investigadores amb descobriments contemporanis per involucrar l’ alumnat en el seu seguiment i evolució. En aquests casos parlo de Joanne Chory (EE. UU, 1955) biòloga i microbiòloga, va ser directora de l’Institut Salk d’Investigacions i del Laboratori de Biologia Cel·lular i Molecular de Plantes. Premi Princesa d’Astúries el 2019, al costat de Sandra Myrna Díaz. El seu camp de recerca s’ha centrat en l’estudi, amb l’organisme model Arabidopsis thaliana, dels mecanismes que regulen el funcionament de les plantes, des del nivell molecular fins al cel·lular, així com les reaccions d’aquestes a condicions ambientals d’estrès. Lidera la Harnessing Plant Initiative de l’Institut Salk, un projecte de recerca que proposa una solució davant el canvi climàtic: crear plantes capaces d’absorbir fins a 20 vegades més de CO2 que les normals. Es tracta d’ optimitzar la capacitat natural de les plantes per capturar i emmagatzemar més CO2 i adaptar-se a diferents condicions climàtiques. El seu objectiu són les arrels: que siguin més abundants, que produeixin més quantitat del seu producte estrella natural, la suberina i, sobretot, que siguin llargues…. molt llargues! Per aconseguir-ho, utilitzen la famosa tècnica d’edició genètica CRISPR (que permet tallar i pegar seqüències d’ADN).
Hi ha tant de què parlar en Biologia. En aquest primer article hem abordat alguns noms rellevants, però l’actualitat està molt ben nodrida de biòlogues que fan petites investigacions per obtenir grans resultats, com Marah J Hard (EUA, 1978) biòloga marina, activista mediambiental i autora del llibre «SEX IN THE SEA» que ha demostrat la imminent desaparició d’algunes espècies que, perjudicades pel canvi climàtic, no es poden reproduir. Convido a conèixer altres biòlogues i divulgadores com la ficòloga Sylvia Earle (New Jersey, 1935) biòloga marina, oceanògrafa i activista a través del seu programa d’ajuda mediambiental Mission Blue. Jane Goodall (Londres, 1934), que pel seu compte i risc va viatjar a l’Àfrica on veritablement es va formar en Primatologia, i molt temps després va aconseguir el doctorat en Etologia. Té un fantàstic programa anomenat Roots & Shoots (Arrels i Brots).
O treballs amb científiques Km0 com el de Cristina Romera Castillo (Jaén, 1982) Llicenciada en Química, oceanògrafa i científica a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Cristina lidera el projecte COLPLAI centrat en els temibles microplàstics i els seus efectes en ecosistemes marins.
Són moltes científiques que juntament amb els seus companys de recerca formen un grup mundial enorme de persones a les quals hem d’escoltar. Científics que s’esforcen a fer-nos entendre que la inversió dels governs en ciència bàsica és molt rendible i s’hi ha d’invertir, intenten també explicar-nos que el nostre pas per aquest planeta no ho estem fent bé, cal corregir-ho i que, si no ho fem, el planeta seguirà aquí però nosaltres no.
Sandra Uve
©Sandra Uve, 2021 de les il·lustracions i dels textos que formen part de l’exposició «Biòlogues i activistes mediambientals»
www.sandrauve.com 